2010 - Arxiu PDF Resum anual

2009 - Arxiu PDF Resum anual

2008 - Arxiu PDF Resum anual

2007 - Arxiu PDF Resum anual

2006 - Arxiu PDF Resum anual

2005 - Arxiu PDF Resum anual

Tots els horaris s'expressen en hora oficial local (igual a l'hora en temps universal, més una hora a l'hivern i dues a l'estiu).

TERMES USATS

• Horitzó
  A qualsevol lloc que un es localitzi sobre (o prop de) la superfície terrestre, aquesta es percep com essencialment plana (encara que realment no ho sigui). El cel, per a l'observador, és com la meitat d'una esfera. Si no hi ha obstacles visuals, la intersecció evident del cel amb la superfície (plana) de la Terra és l'horitzó, que sembla com un cercle al voltant de l'observador. Per als còmputs de sortida i posada de qualsevol objecte del cel (orto i ocàs), l'ull de l'observador es considera que està sobre la superfície de la Terra, de manera que l'horitzó està situat en una posició geómetrica exacta a 90 graus de la vertical (zenit) de la situació de l'observador.
• Sortida (orto) i Posta (ocàs): Durant el curs d'un dia, la Terra gira un cop sobre el seu eix (cada 24 h el nostre planeta gira els -prop de- 40.000 km del seu equador una vegada, a una velocitat de més de 1600 km/h), el que causa els fenòmens aparents de sortida i de posta de tots els objectes celestes per l'horitzó. Tots els cossos celestes, estrelles i planetes inclosos, apareixen al cel per l'horitzó est de qualsevol lloc del nostre planeta; després d'això, travessen el cel i desapareixen una altra vegada després per l'horitzó oest. El més significatiu d'aquests ortos i ocassos és el del Sol, encara que també ho és el de la Lluna.
  La sortida i ocàs de Sol es refereix convencionalment al moment en el qual la part superior del seu disc toca l'horitzó. En els càlculs que realitzem aquí se suposa que les condicions atmosfèriques són les mèdies i que l'observador està al Centre d'Activitats Ambientals de Cal Ganxo (Castelldefels), a uns 100 metres d'altura.
• Crepuscle Abans de la sortida del Sol (i de nou després del seu ocàs) hi ha un interval de temps (anomenat crepuscle) durant el qual encara hi ha més o menys llum natural a la Terra gràcies a l'atmosfera superior, que rep directament la llum solar i la reflecteix en part. Algunes activitats a l'aire lliure es poden portar a terme encara en aquests moments sense prescisar il·luminació artificial, i és útil tenir informació sobre quan serà bo o possible fer observacions astronòmiques (sense llum solar) o activitats a l'aire lliure (amb la suficient llum solar). Els condicionants principals de la quantitat de llum natural que es percep durant el crepuscle és l'estat de les condicions atmosfèriques locals, sempre variables i no sempre previsibles a curt/mitjà termini. No obstant això, és possible establir de manera útil, encara que necessàriament aproximada, els límits aplicables a les grans classes d'activitats que es poden portar a terme considerant només la posició del Sol quan aquest se situa per sota de l'horitzó local.
  Crepuscle civil (civil twilight) és quan el centre del Sol està situat geomètricament a 6 graus per sota de l'horitzó, tant a primera hora del matí com el final de la tarda. Aquest és el límit en el qual la il·luminació crepuscular és suficient, sota bones condicions atmosfèriques, perquè els objectes terrestres es distingeixin clarament; al principi del crepuscle civil del demà, o a finals del crepuscle civil de la tarda, l'horitzó encara està clarament definit encara que, no obstant això, les estrelles més brillants són ja visibles sota bones condicions atmosfèriques (en absència de la lluminositat lunar o d'una altra il·luminació). Al matí, abans del principi del crepuscle civil, i a la tarda, després del final del mateix, es requereix normalment il·luminació artificial per continuar amb les activitats a l'aire lliure ordinàries. La foscor absoluta, no obstant això, finalitza algunes vegades abans del principi del crepuscle civil del demà i comença algunes vegades després de finalitzar el crepuscle civil de la tarda.
  Crepuscle nàutic (nautical twilight) és quan el centre del Sol està situat geomètricament a 12 graus per sota de l'horitzó, tant a primera hora del matí com el final de la tarda. Al principi o al final del crepuscle nàutic, sota bones condicions atmosfèriques i en absència d'una altra il·luminació, els contorns generals dels objectes de la Terra poden ser distingibles, però les operacions a l'aire lliure detallades no ho són, i l'horitzó no es distingeix bé.
  Crepuscle astronòmic (astronomical twilight) és quan el centre del Sol està situat geomètricament 18 graus per sota de l'horitzó, tant a primera hora del matí com el final de la tarda. Abans del principi del crepuscle astronòmic al matí i després del final del mateix a la tarda, el Sol no contribueix a la il·luminació del cel en absolut; durant un interval de temps considerable després del principi del crepuscle astronòmic del demà i bastant abans del fi del crepuscle astronòmic de la tarda, la il·luminació del cel és tan feble que és pràcticament imperceptible. És el millor moment per a la pràctica de l'astronomia a Cal Ganxo.
• Definició tècnica i detalls del càlcul de la sortida i ocàs del Sol. Per als propòsits dels nostres càlculs, la sortida o ocàs del Sol es defineix quan la distància geomètrica del zenit del cel al centre de nuestar estrella és de 90,8333 graus exactes.
  És a dir, el centre del Sol està geomètricament a uns 50 minuts d'arc per sota del pla de l'horitzó.
  Per a un observador situat a nivell del mar, amb un nivell a les seves mans (i amb un horitzó lliure d'obstacles i sota condicions atmosfèriques mèdies), la porció superior del Sol li semblarà que és tangent amb l'horitzó. La depressió geomètrica de 50 minuts d'arc del centre del Sol que s'usa per a aquests càlculs s'obté agregant el radi mig aparent del Sol (igual a 16 minuts d'arc) a la quantitat mitjana de refracció atmosfèrica a l'horitzó (igual a uns 34 minuts d'arc).