Els establiments comercials i de serveis tenen l'obligació d'expedir un tiquet i una factura per qualsevol despesa que la persona consumidora efectuï. En aquests comprovants de compra ha de constar:

• La identitat de l'empresa i el seu NIF
• El concepte facturat
• L'import total abonat (amb els impostos desglossats)
• La data de la venda

El Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials, té per finalitat regular l'ordenació dels equipaments comercials a Catalunya i simplificar els seus procediments d'acord amb la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu.

Les normatives sobre etiquetatge de productes són nombroses i vénen regulades tant per l'administració europea com per l'autonòmica i l'estatal.

Alguns productes tenen l'obligació d'indicar a l'etiqueta la data de caducitat, el lot de fabricació, la denominació, la quantitat, la categoria, la composició del producte, etc. D'altres han de portar les instruccions o els riscos del seu ús. Cal consultar per cada producte o sector d'activitat quina normativa específica hi ha.

Responsabilitat. En cas d'infracció en matèria d'etiquetatge. Se'n considera responsable la firma o raó social que figura en l'etiqueta. Es considera responsable d'aquesta infracció la persona que hagi comercialitzat el producte, si aquest no porta les dades necessàries per identificar-ne els responsables. En el cas de productes a doll, es considera responsable d'aquesta infracció el tenidor del producte.

Tot establiment comercial i de serveis ha de tenir fulls oficials de reclamació/denuncia a la disposició de les persones clientes i usuàries (excepte els professionals obligats a col·legiar-se).

Els fulls de reclamació han d'estar disponibles en versió catalana, castellana i anglesa, i l'establiment ha de tenir en lloc visible el rètol oficial de la Generalitat de Catalunya que anuncia que disposa de fulls de reclamació.

Els establiments comercials dedicats essencialment a la venda al públic de mercaderies: horari general d'obertura al públic de 72 hores setmanals, entre les 7'00h i les 22'00h, de dilluns a dissabte, amb l'obligació de tancar diumenges i festius no específicament autoritzats. Els establiments dedicats essencialment a la prestació de serveis: horari d'obertura lliure.

Altres obligacions

Publicitat de l'horari adoptat. Dins dels paràmetres establerts l'horari d'obertura i tancament dels establiments comercials és lliure i tots els establiments comercials han d'exhibir l'horari adoptat de tal manera que sigui visible al públic des de l'exterior de l'establiment. Els dies 24 i 31 de desembre els establiments comercials han d'avançar el seu horari de tancament a les 20'00h. i els dies 1 de gener, 1 de maig, 11 de setembre i 25 de desembre han de romandre tancats.

Excepcions generals

• 8 festius per a l'any 2009 que es determinen mitjançant l'Ordre corresponent, en que tots els comerços poden romandre oberts al públic. Aquests festius són: 4 i 11 de gener, 5 de juliol, 12 d'octubre i 6, 8, 13 i 20 de desembre.
• Tal i com preveu l'article 2 de l'Ordre de 23 de desembre de 2004, els ajuntaments poden substituir un o dos dels dies festius amb obertura comercial autoritzada que es detallen al paràgraf anterior per una o dues de les seves festes locals. 
• Els establiments dedicats essencialment a la venda de productes de pastisseria, rebosteria, xurreria, pa, plats preparats, premsa, flors i plantes i la venda de combustibles i carburants, no tenen cap limitació per determinar l'horari d'obertura dels seus establiments al públic. 
• Tampoc tenen cap limitació per determinar el seu horari d'obertura els establiments instal•lats en punts fronterers, estacions i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri. 
• Tampoc tenen cap limitació els establiments comercials situats en locals o recintes d'afluència turística com ara museus, monuments i centre recreatius turístics i que hi estiguin directament vinculats pel producte comercialitzat. 
• Tampoc tenen cap limitació els establiments comercials situats en establiments hotelers sempre que l'activitat que s'hi desenvolupi tingui caràcter permanent i no s'hi pugui accedir directament des del carrer. 
• Els establiments de venda personalitzada o en règim d'autoservei els titulars dels quals són petites o mitjanes empreses comercials, sempre que la superfície de venda no superi l'establerta per reglament per al format d'autoservei (150m2), com a màxim, i tinguin una oferta orientada exclusivament a productes de compra quotidiana d'alimentació. Aquests establiments tenen l'obligació d'avançar el seu horari de tancament a les 20'00h els dies 24 i 31 de desembre i han de romandre tancats els dies 1 de gener, 1 de maig, 11 de setembre i 25 de desembre. 
• Les botigues de conveniència. Són establiments comercials amb una superfície de venda inferior a 500m2 i que distribueixen la seva oferta, de manera similar, entre tots i cadascun dels següents grups d'articles: -llibres, diaris i revistes-; -productes d'alimentació; -discos i vídeos-; i -joguines, regals i articles diversos-. Aquests establiments han de romandre oberts al públic divuit hores al dia com a mínim. Aquests establiments també hauran d'avançar el seu horari de tancament a les 20'00h els dies 24 i 31 de desembre i han de romandre tancats els dies 1 de gener, 1 de maig, 11 de setembre i 25 de desembre.

Excepcions especials

Castelldefels està considerat municipi turístic i per tant, està inclòs dins de l'excepció a).

Les següents excepcions només podran ser aplicables quan hagin estat degudament autoritzades per l'administració competent d'acord amb el que estableix la Llei 8/2004, de 23 de desembre, d'horaris comercials.

• a) Establiments comercials situats en municipis considerats com a turístics a efectes d'horaris comercials que en tot cas hauran d'avançar el seu horari de tancament a les 20'00h els dies 24 i 31 de desembre i han de romandre tancats els dies 1 de gener, 1 de maig, 11 de setembre i 25 de desembre. 
• b) Establiments comercials situats a l'entorn immediat dels mercats de marxants durant el mateix horari en què es faci el mercat. 
• c) Establiments comercials de menys de 150m2 situats en municipis de menys de 5.000 habitants.

• Decret legislatiu 1/1993, sobre comerç interior
• Llei 3/1993, de 5 de març, de l'estatut del consumidor
• Llei 1/1998, de 7 de gener de política lingüística
• Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista; Llei 47/2002, de reforma de la Llei 7/1996, de 15 de gener
• Decret 150/1996, de 30 d'abril, pel qual s'estableixen els períodes de rebaixes
• Llei 8/2004, de 23 de desembre, d'horaris comercials; llei 17/2005, de 27 de desembre de modificació de la Llei 8/2004, de 23 de desembre

En l'atenció al públic

Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidor si consumidores en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. La persona consumidora té dret, per tant a ser atesa tant en català com en castellà, i no se la pot fer canviar de llengua, si no vol.

En el teu establiment has de tenir almenys en català:

• La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix, siguin a l'aparador, a l'interior o a l'exterior de l'establiment (rètol exterior, rètol d'horaris comercials...)
• Documents d'oferta de serveis (catàlegs, prospectes, fullets de venda de productes, promocions, cartes de restaurant, menús, etc...)

Segons l'activitat del teu establiment

Hi ha sectors d'activitat que tenen normatives específiques pel que fa a l'ús del català. Informa't de la normativa lingüística específica del teu sector.

Els establiments comercials i de serveis sempre estan obligats a admetre diners en curs legal i a tenir canvi. Igualment han d'admetre els mitjans de pagament que ells indiquen en el seu establiment, que han de ser visibles fins i tot quan l'establiment estigui tancat. En defecte de publicitat, el pagament sempre és al comptat.

No hi pot haver discriminacions per raó del es formes de pagament.

S'entén per venda en rebaixes quan els articles objecte de la mateixa s'ofereixen, en el mateix establiment en el que habitualment s'exerceix l'activitat comercial, a un preu inferior al fixat abans de l'esmentada venda. No es venda en rebaixes la d'aquells productes no posats a la venda en condicions de preu ordinari amb anterioritat, així com la dels productes deteriorats o adquirits a l'objecte de ser venuts a preu inferior a l'ordinari. Per fer venda en rebaixes, no cal cap autorització ni comunicació a l'administració, només el compliment estricte de les condicions indicades. La venda en rebaixes és una pràctica comercial opcional que durant la temporada de rebaixes es por dur a terme, o no, i amb la durada que s'estimi convenient (màxim dos mesos).

No es pot començar fent algun tipus de venda promocional i enllaçar- la amb la venda en rebaixes o viceversa especialment quan la venda promocional consisteixi, com sol ser el més habitual, en vendre articles a preu inferior al seu preu ordinari, atès que es considera ampliació de la venda en rebaixes més enllà dels períodes legalment autoritzats.

Condicions per a la venda

1) La venda en rebaixes només es pot dur a terme en les temporades legalment autoritzades, una a l'hivern i una altra a l'estiu, amb una durada màxima de dos mesos.

2) Les reduccions de preu han de consignar-se exhibint al costat del preu habitual el preu rebaixat.

3) Els productes han d'haver estat a la venda abans de la temporada de rebaixes.

Temporades de rebaixes

Hivern: els dies comercialment hàbils per a l'establiment compresos entre el 7 de gener i el 6 de març, ambdós inclosos.

Estiu: els dies comercialment hàbils per a l'establiment compresos entre l'1 de juliol i el 31 d'agost, ambdós inclosos.

En un establiment comercial és obligatori indicar el preu de venda de tots els productes exposats, precedit de la sigla PVP, mitjançant cartells o etiquetes visibles. S'ha d'exposar el preu complet o final del producte, incloent-hi els impostos i les despeses de tramesa si n'hi ha. Igualment en el cas d'establiments de serveis, com ara perruqueries, bars, agències de viatges, etc, el preu s'ha d'exposar de forma visible per a la població consumidora i usuària.

Cal saber, també que en productes a granel s'ha d'indicar el preu per unitat de mesura (quilo, litre, metre, etc) i que el preu s'ha de referir sempre al pes net del producte. En productes comercialitzats per unitats o peces, a més del preu unitari del producte s'ha de posar el preu amb referència a la unitat de mesura.

Segons la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, tots els rètols de caràcter fix de l'establiment, tant interiors (per exemple, caixa, sortida) com exteriors ( pastisseria, forn, etc.), han de ser redactats com a mínim en català. Aquesta normativa no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial:

• Fruiteria Bona Compra
• Restaurant My Friends